martes, 8 de julio de 2008

CRONICA NURIA QUERALT 2.008










NUNCA DIGAS NUNCA JAMAS.


Fins ahir podia presumir de nomes haver-me retirat en una sola cursa durant els 22 anys de practica deportiva que porto a la meva esquena. Ahir una lessio al isquio que porto arrossegant tota la temporada, em va fer trencar una promesa feta ara fa 9 anys. Aquesta promesa la vaig fer al Triatlo de Llarga Distancia de Eivissa que a la vegada era Campionat de Espanya, aquell any jo vaig realitzar una de les millors marques amb Iroman 9 hores 48 , molt bona classificacio a Niça i la meva millor marca personal amb mitja marato 1 hora 13. Amb tot aixo al cos vaig presentar-me a la linea de sortida de Eivissa. Com a tot esser huma no vaig tindre un bon dia i el ritme no era bo, les sensacions horribles i vaig decidir retirar-me. 20 minuts despres de haver-ho fet tenia una sensacio horrible, de no haver lliutat, de no haver patit mes i aguantar i acabar. I em vaig prometre que cap cop mes a la meva vida tornaria a obsesionar-me amb un temps o posicio i que si un dia vaig malamanet aniria mes a poc a poc pero que mai mes em retiraria.Be, doncs ahir vaig fer-ho... el motiu es una lessió que porto arrastrant tot aquest any al isquio dret i que ahir des de la sortida em va molestar i em va fer molt mal a partir del Pas dels Lladres i va anar a mes cada cop que intentava correr rapid. Al final em va fer prendre la decisio de retirar-me a la Molina. La reflexio que ara mateix estic fent es saber quina va ser la verdadera rao de perque vaig pendre la decisio de retirar-me. No se si es la que ahir tenia al cap que era: " Xesc portes 5 mesos amb aquesta lessio fent xapusses per poder entrenar fort i si ara forces quedant encara + de 70Km pots trencar-te per la resta de la temporada" o la reflexio que avui tinc al cap que es: "Curiosament la Nuria Queralt d´ahir té una cosa en comú amb el Triatlo d´Eivissa, a totes dues estava obsesionat per fer un temps exigent perque tota la temporada havia anat molt bé i la meva il.lusió era continuar fent una bona temporada. Ahir però hi havia una diferencia molt important amb Eivissa, una lessió important que em molestava molt i que honestament, sino m'hagués deixat portar per l'obsessió i l'esperança de tornar a fer-ho bé, el que hauria d'haver decidit era NO SORTIR.El que em portar a concluir tot aixó és que a partir d´ara intentaré no fer més plans per cap cursa, com he fet la gran part de la meva vida esportiva, i en canvi intentaré escoltar més el meu cos i fer el que mes m´agrada : córrer sense mes, sense buscar ni temps ni classificacio ni res.

2 comentarios:

Ramon dijo...

Jaume i Xesc, perque serà que us comprenc tant bé? De fet qualsevol persona que estar dins aquest "mon" de l'esport i que ho fem perque gaudim fent-ho us entendrà i compendrà perfectament, son situacions amb un "dejà vu", sensacions patides en la propia pell.
Una abraça i molts de records a tots dos.
Ens veiem.

Xesc Terés dijo...

Aquest mon es fantastic i la gent encara mes. Gracies i salut.