miércoles, 3 de septiembre de 2008

UTMB 2008

Ya estamos de vuelta y con el ultra en el bolsillo.
No salio el tiempo que perseguía , la bronquitis de la semana anterior y el antibiótico Actira , me pasaron factura, pero un replanteamiento de la carrera en kilometro 21, tirando de otra estrategia me permitio acabar.Eso y esa maravilla que se llama SMS , que no parasteis de enviar , hizo que deseara más que nunca llegar a Chamonix.
En breve la crónica.
De momento si no pasa nada este sabado saldremos el team Terés Brothres hacer La Tramuntana y gozar de una cabalgada por nuestro Pirineo.Brothers in arms.
J.Terés

5 comentarios:

Jordi dijo...

Jaume, finalment no ens vam veure per Chamonix. El Rústic va dir que veníes però finalment tanta cua vam acabar fen la foto. Moltes feliciltats campió!! De vegades un canvi d'estratègia és necessari!!

triarkadi dijo...

Enhorabona,

arribar al final és un èxit en si mateix.

Una abraçada,

Arcadi, tri-arkadi

albert dijo...

Moltes felicitats Jaume, ara que puc dir que l'he acabat també et dic que acabar esta cursa es lo máxim per a cualsevol ultra com naltros.
Vam coincidir pasat el segon control i em vas cridar " tarragona " al girar-me i veuret em va fer il.lució,jo, com et vaig enseñar, portava tots els parcials del teu germa Cesc, que com vaig arribar fort pensava que podria cuadra. Al final els parcials del teu germa em van ficar nerviós ja que cada cop els feia més rapids i això no se si a la llarga podia ser bo, però com hem trobava be vaig seguir fins que ha falta de 8 km hem vaig lesionar del genoll i vaig haver de baixar caminant, tot i això contentissim d'haver pogut acabar al lloc 61 amb 29 h 01 min. RECORDS I ANIMS PER A CESC TAMBÉ PER QUE SENSE SABER-HO HEM VA AJUDAR I MOLT AMB ELS SEUS PARCIALS. Fins un altra cursa, a recuperar-se.

JAUME TERES Y XESC TERES dijo...

Moltes feliçitats Albert, et vaig seguir tota la cursa, llastima queno tenia el teu tfno per enviar-te sms. Espero que el tema del genoll no sigui res i dintre de poc tornis al 100%.
Salut i moltes feliçitats.

Xesc Terés

Grego dijo...

Felicidades, un reto así despierta pasiones y admiracion.No pares...todo esta por llegar.